Acerca de

I si repensem entre TOTS com hauria de ser el retorn a les aules? (Article Opinió)

Els canvis, ja siguin educatius, tecnològics, econòmics… creen la necessitat d’adaptar-se contínuament a noves situacions i demandes que el mateix mercat reclama. Actualment estem en una situació molt excepcional. No es vivia una pandèmia des de la Grip Espanyola del 1918, per la qual cosa no podem adaptar les mateixes mesures; bàsicament perquè no estem en les mateixes circumstàncies i la societat tampoc té res a veure.

Aquesta pandèmia ha produït alteracions en les condicions de l’entorn, i això repercuteix directament en com les organitzacions, hem i haurem de reaccionar per actuar i readaptar-nos a aquesta nova realitat. És aquí quan vull destacar la pregunta inicial: I si repensem entre TOTS com hauria de ser el retorn a les aules? O inclús podem anar més enllà, i preguntar-nos, i si repensem entre TOTS com hauria de ser la nova realitat educativa i deixar l’educació de l’era industrial d’una vegada per totes?

En primer lloc, TOTS en majúscula. Molt important que tothom pugui formar part d’aquest canvi, d’aquesta reflexió; bàsicament, perquè ens afecta a tots. Com més partícips es senten les persones, més s’involucren cognitivament i emocionalment. Cal fer un procés col·laboratiu i horitzontal per aglutinar els objectius de la comunitat. Si actuem tots a una, en xarxa, aconseguirem readaptar-nos a aquesta nova realitat. Aquest punt va molt lligat amb l’article de la Mireia Civís de l’ara.cat de fa tres setmanes. Molt interessant i que convida a una reflexió més profunda.

El COVID19 ha donat molt males notícies, hi ha hagut moltes famílies que han perdut un familiar, molta gent separada dels seus estimats durant massa temps, i sobretot, molta por i inquietud. Però també ens ha brindat un temps per reflexionar. Després de la sacsejada que ha provocat a totes les comunitats (sanitària, educativa, empresarial…) ha obert els ulls a moltes persones, almenys parlo per mi. La importància de les petites coses. Des de les croquetes de l’àvia que no m’ha pogut fer perquè no hi he pogut anar a dinar, fins a tenir contacte amb la natura més que mai. Això engloba moltes coses: el gust, el tacte, la vista, l’olfacte i l’oïda. Què en penseu?

Però, si jo, que tinc 27 anys, he trobat a faltar els meus 5 sentits a allò que estaven acostumats, com estan els nens? Com estan els adolescents? Jo no sóc mare, però sóc mestra. No he parat de pensar ni un moment en com estaran les 20 girafes de la classe on sóc tutora, i en tots i cada un dels infants que han patit aquest confinament.

Ara seré brusca amb el que diré. Segurament, en algun moment, em tiraré pedres al meu teulat. Però no per això he de deixar de dir el que en penso. Educativament no hem estat a l’altura. És cert que ningú sabia com afectava el Coronavirus i van creure convenient tancar els infants de bones a primeres a casa. Però algú es va plantejar com s’ho muntarien les famílies? Els mestres hem fet de youtubers, videoconferenciants, hem enviat “feinetes” etc. però els que posaven els vídeos, els que preparaven les tauletes per la “trucada” i els que han hagut d’estar al costat dels nens fent els deures, no han estat els mestres, han estat els pares. I si ho mirem des d’un altre punt de vista, els pares han tingut una oportunitat per descobrir els seus fills. Un altre aspecte a reflexionar.

Aquí hi ha molta gent que em diria: oh clar, doncs ves-hi tu a l’escola a quedar-te amb els nens dels pares que han teletreballat. O bé, això és problema dels polítics, són ells els incompetents. Ara no és per salvar el pèl a ningú, però els polítics no trepitgen les aules, ells no saben què és estar a primera línia en una classe. Sinó, perquè des de fa anys i panys es reclama al Govern que disminueixin les ràtios, que augmentin el número de docents als centres educatius, que es replantegin el currículum educatiu, que es repensi l’avaluació, etc. Ha de venir una pandèmia mundial per prendre la decisió de posar més mestres i baixar les ràtios per infant? És molt greu. Informació extreta de l’article ara.cat d’ahir dia 3 de juny.

Per tant, què us sembla si som més holocràtics i en comptes de fer pensar a un cervell, pensem tots plegats per anar tots a una? I si acompanyem de veritat a totes les famílies i infants del territori? Tothom, o pràcticament tothom ha sortit de la seva zona de confort. Aprofitem-ho.

Per pensar-hi.

Carla Dabau Padrosa

La natura

Ara més que mai, hem de ser conscients del que tenim i del que podem perdre. La natura és un espai que ens ofereix infinitat d’experiències per aprendre. Cal cuidar-la, l’hem de cuidar. Educar amb i per la natura és molt important.

Sortim a donar un vol pel bosc, a buscar animals i insectes, a construir cabanyes petites i grans, a explorar flors, colors i textures.

Jo em pregunto: cal tenir-los tancats en classes, patis amb murs alts i cadires sentats?

És temps de reflexió. Temps de canvis. Temps de millorar el que teníem per avançar.

Aquesta vegada construiré el meu vaixell d’una altra manera per no perdre la cursa

L’escola activa dona prioritat a l’activitat concreta del nen. L’art, els treballs manuals, el treball pràctic, la música, la dansa i l’esport són possibilitats d’expressió valuoses per a la vida activa d’un organisme sa. Són un gran ajut per reforçar l’autoconfiança , crear equilibris i afavorir la destresa i l’harmonia amb el món circumdant.

L’ambient de l’escola ha de resultar molt interessant per tal que els sentits treballin a un nivell de consciència tan alt com sigui possible.

El fet de despertar els sentits en un ambient estimulant és el que permet que cada nen pugui connectar amb les seves pròpies experiències anteriors.

Si aquest procés d’activació interna i externa pot continuar endavant cada dia, al nen li estarem donant ocasió de satisfer necessitats antigues, desfer bloquejos i evitar-los de nou; així s’obriran canals a través dels quals pot fluir la comprensió d’experiències internes i externes.

Expliquem un conte en català

Degut al confinament, l’escola s’ha posat “manos a la obra” i estem enviant gran quantitat d’aprenentatges al Youtube perquè els nens i nenes de totes i cada una de les cases no s’avorreixin (o es distreguin una estona si més no).

M’he grabat explicant el conte d’en Teo “Se’n va de viatge” en català i el conte “From head to toe” de Eric Carle, en anglès.

Amb el conte d’en “Teo se’n va de viatge” treballem l’observació, l’escolta activa i aprenem: Què ens emportem de viatge? Què podem fer al cotxe per distreure’ns? Ajudar als pares a entrar les maletes i desfer-les… Durant el conte es poden anar fent més preguntes, com ara: Porten gaire equipatge? En quina part del cotxe viatgen els 3 nens? en el restaurant, què fa la senyora del devantal? I l’home de la jaqueta blanca? Què esmorza en Teo al conte? I tu, a casa què esmorzes? D’aquesta manera motivarem a l’infant a que ens expliqui cos i treballarem l’expressió oral.

LINK del conte

En segon lloc, treballem vocabulari de les parts del cos (head, neck, shoulders, arms, hands, chest, back, hips, knees, legs, feet/foot, toe), els colors (green, yellow, pink, orange, blue), algunes accions (turn, bend, raise, wave, clap, thump, arch, wriggle, bend, kick, stomp, wiggle) i finalment els animals (penguin, giraffe, buffalo, monkey, seal, gorilla, cat, crocodile, camel, donkey, elephant, parrot).

LINK del conte

 

Va! Que cada dia que passem tancats a casa, són més vides que guanyem. Nosaltres podem .

Liderazgo para el aprendizaje

Louis Stoll es una autora reconocida y parte del equipo de expertos asociados a la OCDE investigando la relación entre liderazgo escolar y mejora educativa. Catedrática de educación y profesora en el Centro de Liderazgo para el Aprendizaje en el Instituto de Educación del University College London; también ha publicado libros como “Professional Learning Communities”, “Changing Our Schools” y, “The Toolkit: Improving School Leadership for the OECD”.

Hace muy poquito, Stoll estuvo en el Ciclo de conferencias (R)evolución educativa de CaixaForum de Madrid donde habló sobre el liderazgo para el aprendizaje.

Quiero hacer referencia algunas citas de Stoll, como:

“Mi propia investigación, y las de otros colegas, han revelado que las escuelas con los mejores tipos de condiciones y estrategias para promover el cambio e iniciar y apoyar las innovaciones se están transformando en organizaciones de aprendizaje. Estas escuelas tienen la capacidad de cambiar y adaptarse sistemáticamente a nuevos entornos y circunstancias a medida que sus miembros, tanto de forma individual como colectiva, aprenden a hacer realidad su visión.”

El liderazgo para el aprendizaje es esencial para crear, desarrollar y mantener estas comunidades de aprendizaje profesional.”

Éste artículo también comparte cinco principios para los líderes de aprendizaje que puede llevar a cabo las escuelas. 

1. Modelar la curiosidad y basarse en las evidencias

2. Diseñar experiencias de aprendizaje social estimulantes que promuevan el desarrollo de la práctica conjunta.

3. Fomentar el intercambio intenso de conocimientos y prácticas

4. Estimular la creatividad de los compañeros de profesión

5. Intensi car los catalizadores del cambio

Os dejo el LINK del artículo que he encontrado en la web de EduCaixa.

 

 

Les ciutats educadores

Al màster d’Innovació pedagògica i lideratge estic cursant una assignatura que es diu Educació i Territori: Estratègies de col·laboració en xarxa per a la inclusió i l’èxit escolar i ens han proporcionat dos articles de la Ciutat Educadora:

  • La ciudad educadora y la participación ciudadana de Oscar Rebollo
  • El poder transformador de les ciutats educadores de Àngel Castiñeira i Miquel Martínez

I n’he fet una síntesi amb un prezi i una presentació de Youtube:

Ha estat molt enriquidor i ho trobo una molt bona iniciativa si realment passem de la teoria a la pràctica. Espero que quan acabi aquest Virus es pugui tornar a la normalitat i les polítiques públiques posin en marxa aquest pla estratègic a les ciutats.

Secretos del sistema educativo finlandés

Inger Enkvist, ensayista y pedagoga sueca, habla de los secretos que caracterizan al sistema educativo finlandés. LINK ARTÍCULO

Enkvist deja en evidencia que poner a los profesores en el centro del sistema finlandés, ha sido fundamental para alcanzar grandes resultados. Además, la ensayista aclara que la esencia de este sistema, es la calidad de sus profesores.

Destacar también cuando la ensayista explica: Un buen profesor encuentra la manera de asignar tareas inteligentes y sobre todo, útiles. Esto, de la mano con procesos educativos que se equilibran con tiempos de recreo, da muy buenos resultados.

En consonante con mi último post, para cambiar la sociedad devemos empezar desde las escuelas. Y, quién trabaja mano a mano con los alumnos? Los docentes. Necesitamos una calidad de maestros y profesores muy alta para poder llevar a cabo el cambio.

 

 

Cambiemos el sistema

Hay la necesidad de cambio porqué estamos en medio de un nuevo paradigma educativo. Tenemos que buscar nuevos métodos para dar respuesta a las necesidades reales de nuestra sociedad.

La escuela tiende a homogeneizar, que todos seamos iguales y todos pensemos igual. Pienso que el sistema educativo es un sistema de exclusión social. Una cosa tengo clara, no son los niños los que suspenden, es el sistema el que suspende. Si queremos un mundo mejor, debemos reformular y dar sentido a las escuelas. Todos los problemas que tenemos en la sociedad empiezan en la escuela.

Venimos de lo enciclopédico y se creía que la acumulación de conocimientos era importante para ser mejor. Si el objetivo es cambiar el mundo, primero tendremos que cambiar la escuela. Necesitamos una educación que nos permita SER, y poder desarrollar nuestro máximo potencial.

Como profesionales educativos debemos respetar los procesos de desarrollo, valorar los conflictos como oportunidades y aprender a través de la experiencia. Debemos observar y escuchar a los niños para saber qué necesidades tienen, trabajar sus herramientas, emociones, arte, percepciones, etc. Aprender por si mismo, que decidan. Aprender a conocerse y construir a partir de ahí. Seguir el proceso natural humano, su propia responsabilidad y participación. Debemos fomentar un cambio de conciencia.

El cerebro no es un procesador de información, sinó un procesador de significados travesados por las emociones. Necesitamos col·locar la necesidad de cambio en la agenda social de todo el mundo, un cambio de consciencia aplicada a la educación.

No solo estamos caminando en el ámbito de educación, en realidad estamos caminando en todos los ámbitos de la actividad humana. El cambio comenza por uno mismo. Si queremos una sociedad diferente debemos amar a los niños como queremos que amen a los otros. El conocimiento viene solo, debemos liberar nuestros paradigmas para así poder cambiar el mundo.

#davidbueno #gretathunberg #retoeducativo #escuelaactiva #albacastellvi #sirkenrobinson #ritapierson #victorrios #jathavansriram #daveburgess  #oriolripoll #pekkatukonen #educongress2020 #cambioclimático #globalización #cultura #valores #emociones #experiencias #cambiemoselmundo #globalclimate #aguaparatodos #triemeducació

Ambients d’Aprenentatge

M’he llançat a la piscina i formo part d’un grup de treball de Rosa Sensat sobre Ambients d’Aprenentatge. És un grup divers de mestres, procedents de molts racons i de centres escolars molt diferents. La primera sessió va ser el cap de setmana passat i em va encantar. L’heterogeneïtat enriqueix el grup.

Al principi vam fer una petita introducció perquè érem dues persones noves que entràvem en el grup i tothom va presentar-se, i d’aquí va sorgir el fil conductor. Coses que s’havien provat i no havien funcionat, ambients que havien triunfat, documentació pedagògica que s’havia aconseguit, visites a altres escoles… Va ser molt intens. Estic desitjant tornar a trobar-nos, de moment els deures són: com millorar les preguntes que fem als nostres alumnes.

Resultat d'imatges per a "rosa sensat"

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑